El pasado mes de mayo, tuve el placer de ser invitado en la tertulia literaria que, sobre mi novela UN CADÁVER PARA UN DETECTIVE, organizó el Club de Lectura de la Biblioteca Municipal Àngel Guimerà de la localidad de Matadepera. Fue una tarde magnífica y un público encantador. Realmente disfruto mucho en estas tertulias que organizan los clubes de lectura ya que es donde realmente puedo darme cuenta de los auténticos devoradores de novela negra. Desde aquí se lo agradezco a todos. Publicación de la revista GASETA DE MATADEPERA ENTREVISTA Vicente Corachán i Salinas per Cristina Morral i Sala Maig – 2012 “ La vida del detectiu és més avorrida del que sembla” El detectiu i escriptor Vicente Corachán va venir a la Biblioteca Àngel Guimerà a participar al Club de Lectura sobre la seva novel·la “Un cadáver para un detective”, una història on veiem a policies i detectius treballar en els processos d’investigació d’homicidis i assassinats fins descobrir al culpable En dos anys ja ha publicat dos llibres… Bé, un és el que he vingut a presentar, “Un cadáver para un detective”, que és una novel·la que vaig publicar l’any passat amb l’editorial Círculo Rojo, que ja va per la 3a edició i per la qual m’han donat, ara fa un mes, el Premi de novel·la negra del Col·legi de Detectius, per la difusió de la feina de detectiu en literatura. I el segon llibre, que ha sortit per Sant Jordi, és un recull d’anècdotes, d’històries reals, que m’han passat en els meus 20 anys d’ofici. I què hi ha de real a “Un cadáver para un detective”? És una novel·la de ficció, però està clar que, tot i no ser-ne conscient quan l’escrivia, té trets de les meves experiències. Jo volia escriure sobre un crim perfecte però, com a Guàrdia Civil en un primer moment i els meus vint anys com a detectiu, la meva ètica professional no em deixava explicar com havia de ser. I és que, en realitat, tampoc crec que existeix el crim perfecte, sinó la investigación imperfecta. I aquí apareéis el detectiu. El factor “sort” és molt important en aquesta novel·la, i és que el detectiu protagonista es veu implicat en el crim perquè és utilitzat com a coartada i comença a investigar el què ha passat. És una història atípica, perquè el lector sap des del principi la veritat, però també veu com, per una mala gestió dels Mossos d’Esquadra, es desvia l’atenció sobre el verdader culpable. Ha rebut crítiques dels Mossos? No. De fet hi ha dos personatges del llibre que són reals. Un és el sergent dels Mossos de Castelldefels, que hi havia treball amb mi de detectiu, amb qui tinc una gran amistat, i el metge forense, que també és amic meu, i en la novel·la falla en el seu diagnòstic. Els altres personatges són ficticis, però he utilitzat els noms i cognoms d’amics i companys de professió per crear-los, és la meva manera d’homenatjar-los. Suposo que la seva experència professional li ha suposat una avantatge sobre altres escriptors de novel·la negra. La professió d’un escriptor és crear i escriure històries, però és cert que moltes vegades necessiten assessorament extern. Jo mateix he estat assessor de la sèrie documental “Detectius”, emesa per TV3. Jo tinc l’experiència, cert, ara només em falta escriure bé! Hahaha! Té algun referente literari? M’agrada l’estil de Sue Grafton, una escriptora americana de novel·la negra, i d’ella crec que m’ha influenciat la manera com descric algunes escenes, per exemple, un tast de vins, o els paisatges on es situa la història, carrers de Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, que els meus lectors m’agraeixen perquè els poden reconèixer fàcilment. A la ficción, s’idealitza l’ofici de detectiu? Sóc molt crític amb les escenes que són irreals. La meva dona no pot veure segons quines sèries o pel·lícules amb mi! Parlo de situacions en què algú surt d’un habitatge i fora l’està esperant el cotxe de la policia…a la porta! I després el segueixen sense que se n’adoni. Això és impossible! Això ho he lluitat molt en la meva novel·la, he mostrat el que és el detectiu pla. Aquí no hi ha pistoles. La Nostra feina bàsicament és fer un seguiment, fer entrevistes, fer-se passar per una altra persona per poder treure informació, i després més esperes i seguiments i poc més! La vida del detectiu és més avorrida del que sembla. Ser conegut no és risc per a la seva professió? No. Hi ha gent que conec de tota la vida i als quals he investigat i no s’han adonat. Quan jo segueixo a algú no em veu. El tema està a saber no estar. Quin casos es tracten en una agència de detectiu? La gent sempre relaciona detectius amb infidelitats, quan en realitat és el que menys es fa, sobre un 10% del total. Treballem majoritàriament en temes familiars, com custòdies de fills, pensions compensatòries…També tractem molts temes laborals, baixes, absentisme, competència deslleial… Està pensant en escriure una altra novel·la? De fet ja estic en això, escrivint una nova història per al meu detectiu. Quan escric, intento explicar alguna cosa i tant si agrada com si no. En el primer llibre volia que el lector pogués comprovar que gairebé es pot escapar d’un crim sense que li enxampin però que normalment acaben pagant el delicte perquè són atrapats i en aquest segon vull posar en dubte als jutges, mostrar com amb unes mateixes proves un culpable es salva de la presó i un innocent no. Para ver la entrevista en la revista: http://www.matadepera.cat/files/presstabloid/gaseta-maig_gaseta.pdf
Vicente Corachán 